Una decisió difícil

Fa tres dies va sortir la notícia que per tal d’ajustar el dèficit el ministre Montoro mirarà com apujar certs impostos. Es parlava sobre la possibilitat d’apujar l’impost sobre el benefici empresarial. Sabem que la situació és difícil, però realment és el que necessitem? El govern del PP, vigilat des d’Europa, ha desplaçat la culpabilitat de l’excés de dèficit cap a les autonomies i les administracions locals. Hi ha moltes qüestions que se’ns plantegen quan s’han de realitzar ajustos a la despesa del govern. Cap a on s’han de dur les retallades? Quins són els impostos que s’han d’apujar? I una tercera pregunta relacionada amb les anteriors, en quina mesura s’han de dur a terme aquestes accions?

La quantitat d’impostos directes i indirectes que actualment paguem fan que el nostre esforç fiscal sigui titànic. Però el govern central està bastant quiet. Les retallades i les possibles pujades d’impostos no arribaran fins després de les eleccions d’Andalusia i Astúries. Els moviments que s’han fet fins ara són pobres, es queden curts i semblen pures ombres, tenint en compte el que ens espera. Les últimes noticies són dramàtiques: un deute de 15.000 milions de les administracions locals i un forat de 1.000 milions de deute que apareix a la Comunidad de Madrid.

A l’hora de dissenyar la política pressupostària i impositiva sembla que Luis de Guindos i Cristóbal Montoro només vegin una banda del problema, ells només miren pel dèficit. Què passarà amb la renda disponible de les famílies? La renda disponible, és a dir la quantitat de diners de la qual disposa un individu –amb la qual realitza les funcions de consum, estalvi i inversió–, es veu greument amenaçada per la intervenció de l’Estat.

Que el govern s’ocupi del dèficit està molt bé, ha de ser la seva prioritat i els ajustos que s’estan duent a terme es fan amb seny. Però no hem d’oblidar mai que la vida de l’Estat ha d’estar subjugada a la dels individus que viuen en ell, i mai al revés. Si deixéssim de pagar impostos l’Estat moriria perquè s’alimenta de nosaltres. Així doncs, si el motor de vida de l’Estat som nosaltres, per què sembla que intenta que el motor s’apagui?

El consum, l’estalvi i la inversió s’han desplomat. Què farà el govern perquè remuntin? Sembla que no només no farà res, sinó que posarà en marxa politiques amb efectes del tot contràries i indesitjables. La pujada de l’IRPF ja ens l’hem empassat. Com se’ls acudeixi apujar dos punts l’IVA, o algun altre tipus d’impostos que afecti directament el consum, us puc assegurar que estarem perduts. Fa mesos, i podríem dir més d’un any, que el consum està baixíssim, el mateix passa amb l’estalvi (que per algun motiu a nivell espanyol sempre ha estat baix) i amb la inversió.

Com més renda disponible perdin els ciutadans, més tardarem a sortir de la crisi. Si s’abaixen els sous i s’apugen els impostos, què creieu que passarà? No sé si hi ha més gent que ho nota, però l’Estat ens ofega cada dia més, i no sembla que vulgui afluixar. El missatge que vull llançar és clar: per cada punt que augmenti la pressió fiscal, més temps passarem enfonsats. Senyors ministres, pensin bé les decisions que prendran.  Amb l’herència que els hi han deixat res els hi serà fàcil de fer, però sobretot vigilin amb els impostos.

.

publicat a liberal.cat

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s