Europa, entre la indecisió i la ineptitud

El continent que ha marcat la manera d’entendre la vida i l’economia de mig món es troba totalment encallat i, encara que de cara a la galeria sembla unit, està profundament dividit. La lentitud amb què es prenen decisions deriva d’una organització política poc integrada. Aquesta estranya combinació entre sobirania nacional i europea és a la pràctica molt burocràtica i un estira-i-arronsa constant entre els interessos de diferents Estats. La macabra situació on Espanya ha d’aportar diners als fons de rescat mentre està pendent de rebre’n ajuda és totalment surrealista.

Per una banda observem els últims moviments del govern espanyol. Tot esperant el rescat, Mariano Rajoy ha començat una reforma financera per a ordenar i netejar el sistema financer. Plantegem primer el punts d’aquesta reforma per a poder-la analitzar:

1.  El FROB (Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria) serà el protagonista de la reforma. Partirà amb 120.000 milions d’euros i es podrà finançar amb deute públic. Estarà dirigit pel Ministeri d’Economia i és supervisat per una comissió de control del Congrés.

2. Es procedirà de tres maneres diferents: petita intervenció, per a entitats solvents amb alguns problemes; reestructuració, per a entitats que no hagin de ser nacionalitzades; i liquidació ordenada, per a entitats pràcticament en situació de fallida. Els accionistes i propietaris de preferents es veuran obligats a assumir part de les pèrdues per a protegir el contribuent.

3. Creació de la Sociedad de Gestión de Activos (el banc dolent), que comprarà actius tòxics a les entitats bancàries, bàsicament crèdits impagats provinents de societats immobiliàries. Aquests actius es pagaran en efectiu, amb accions de la SGA o amb deute descomptable davant del BCE.

Realment la reforma no és un fracàs absolut, però sí que és una total falta de respecte per al contribuent. Malgrat els diners del FROB no es faran servir per a entitats en fallida -només per a reestructurar les afectades a nivell mig-, sí que s’utilitzaran per a formar la SGA. A més, el fet que el FROB es pugui finançar amb deute públic ja és posar la càrrega del salvament bancari sobre el contribuent.

Per una banda veiem com tornen a pagar els de sempre. Per l’altra, el pitjor error que podia cometre el govern espanyol: la creació del banc dolent. Aquesta decisió implica enganyar el mercat dues vegades. El primer engany del mercat és dir a les entitats rescatades que la seva gestió irresponsable no tindrà conseqüències per a ells, fet que els pot dur a actuar irresponsablement de nou. La segona enganyifa és mantenir artificialment alçat el preu dels actius immobiliaris. El preus artificialment inflats per la bombolla no mostren la disponibilitat de la gent a pagar per ells, sinó la reticència dels bancs a perdre diners quan tots aquests actius entrin al mercat.

Si l’Estat no s’hi fiqués pel mig, els bancs necessitats de liquiditat haurien de vendre les seves propietats a preus que el mercat realment desitgés pagar i deixaríem enrere el nivell de preus de bombolla. Però, per por a que entitats bancàries facin fallida, l’Estat prefereix que la vivenda continuiï igual d’inaccessible.

Per la seva banda, el BCE posarà en marxa un programa de compra de deute públic al mercat secundari. Aquesta operació es coneix com a Monetary Outright Transactions. Aquest fons de rescat europeu està subjecte a unes condicions:

– Només es comprarà deute a curt termini (venciment entre 1 i 3 anys).

– La compra de bons estarà limitada a mantenir baix el nivell de la prima de risc dels Estats amb problemes.

– S’esterilitzarà la compra de bons perquè l’entrada de nou diner en l’economia no generi més inflació (mantenint-la per sota un 2%).

Hauriem d’estar en contra del rescat fet d’aquesta manera perquè no té aparents contraprestacions per a qui el rebi. El BCE ha d’instar els països rescatats a reformar de veritat el sector públic fent-lo més eficient. A més a més, és molt possible que l’esterilització no acabi de funcionar i que la inflació real sigui més alta que la que ens mostren els organismes oficials. La contraposició de Merkel i el Bundesbank al rescat fàcil ajudarà a que les reformes es duguin a terme.

Durant els propers mesos comprovarem si les dues accions dutes a terme pels corresponents governs han pogut retornar la confiança i frenar la fugida de capitals que en aquests moments ja acumula 219.817 milions que han sortit d’Espanya. No tingueu massa esperança, Europa sembla perduda en un mar d’ineficaç burocràcia i partidisme.

.

publicat a liberal.cat

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s