La impossibilitat de la privatització del transport públic

Cada matí quan anem a la feina, a la universitat, o ens desplacem una distància mitjanament llarga, si no ho fem amb vehicle propi, hem de recórrer al transport públic. El sector públic del transport és un sector ineficient i terriblement subvencionat. Cada any ha de rebre transferències des dels pressupostos generals per a poder tapar totes les pèrdues que té.

Contràriament al que es pugui pensar, aquest sector és un monopoli estatal i no natural, aquest tipus de monopoli no existeix pas.  Tal i com deia Mises: “Els monopolis no sorgeixen per una tendència innata del mercat, sinó per la intromissió de l’Estat en contra del lliure mercat”. L’exemple del transport és totalment evident, i es plasma quan observem el procés de creació i creixement d’aquest.

Determinem primer els exemples que estudiarem: els transports metropolitans de Barcelona, els quals inclouen la xarxa de metro, el tramvia i la xarxa d’autobusos i per l’altre banda la xarxa de tren i de rodalies. Tot ells són monopolis estatals difícils de privatitzar, però anem pas per pas. La utilització de recursos de titularitat pública és el que impedeix la privatització d’aquests serveis.

La xarxa de metro està plantejada i construïda en el subsòl de la ciutat de Barcelona, que pertany a l’administració pública. El metro és impossible de privatitzar perquè passaria a ser un monopoli estatal a un monopoli privat que podria pujar els preus per falta de competència. Com que ningú té la possibilitat de comprar el subsòl i construir noves línies de metro que competeixin amb les actuals, el sector no es pot liberalitzar, i amb conseqüència la seva privatització coherent seria pràcticament impossible. El cas del tramvia s’hi assembla. Construït sobre els carrers, tots també de titularitat pública, és impossible que ningú es dediqui a comprar parts de la Diagonal per a fer-hi un tramvia alternatiu. L’últim cas semblant als dos anteriors als que hem vist és el de la xarxa d’autobusos. Aquest cas sembla molt més proper a la liberalització i posterior privatització. El que ens hem de plantejar és si és possible la competència en aquesta part del sector transports, un altre cop ens topem amb la titularitat pública de les vies que les empreses d’autobusos urbans haurien d’utilitzar per crear-hi parades. És impossible determinar a qui deixem posar una parada a un lloc públic sense discriminar altres empreses que vulguin oferir el mateix servei.

La xarxa de tren i rodalies és un exemple una mica diferent, és clar que ara per ara no es pot privatitzar per tal d’evitar un poderós monopoli derivat de l’acció estatal, però ja hi ha algunes propostes, com aquesta que recull El blog salmón que sembla podria dur-nos a liberalitzar i privatitzar el sector ferroviari.

Si la xarxa de carrers de les ciutats fos privatitzada (una idea a primera vista utòpica, i encara per estudiar i desenvolupar) es podrien privatitzar totalment el tramvia, els autobusos i la xarxa de tren i rodalies. De fet, la xarxa de tren i rodalies s’hauria pogut desenvolupar lliurement i en competència si l’Estat no hi hagués intervingut. Imaginem un Estat on la majoria terrenys són propietat privada. Una empresa es podria proposar implantar el ferrocarril entre dos punts. Sabem que el procés de construcció d’aquest seria molt lent, ja que s’haurien d’anar comprant els terrenys del recorregut i molts cops no hi hauria disponibilitat de vendre per part dels propietaris; però així no s’incorreria en costos excessius, ni injustes expropiacions (totalment injustificables en la majoria de casos). El cost seria el més eficient, hi hauria competència entre diferents empreses ferroviàries i baixarien els preus. A més a més no seria necessari que es subvencionés el sector i ens estalviaríem un munt de diners de l’erari públic.

Un mercat lliure mai no hauria escollit les costoses i deficitàries opcions que ha planificat l’Estat per als transports. Potser el nostre sector de transports seria semblant, però hi tindríem parades i línies privades d’autobusos, el mateix amb els ferrocarrils. Difícilment tindríem un metro o empreses (ara públiques) amb pèrdues perpetues. Però de ben segur que no tindríem cap monopoli operant, ja que aquest no són conseqüència d’una tendència innata del mercat. Però, per desgràcia, la intromissió de l’Estat no ha permès que el mercat ens donés solucions més eficients a les del mercat, i una privatització efectiva ara sembla impossible.

.

publicat a liberal.cat

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s