El mercat de deute sobirà: la balança a punt de desequilibrar-se

Diuen que els mercats financers són tractats pràcticament de dictadors, de malvats éssers que busquen augmentar el dèficit i el deute dels estats per així aprofitar-se’n. Els mercats tan sols defensen el que es juguen, els estalvis de la gent que inverteix en deute sobirà de gairebé tots els països del món.

Els compradors de deute solen tenir un comportament molt diferent en funció si són posseïdors domèstics de deute (ciutadans del país que emet el deute que compren) i posseïdors estrangers. El diferent comportament d’aquests demandants és el que determina l’estructura dels mercats de deute sobirà. L’inversor que compra deute no sol ser un inversor professional perquè els actius d’aquest tipus se solen considerar de poc risc. Una inversió el risc es reflexa en el tipus d’interès, com més alt sigui aquest més risc comporta la inversió en sí. Però la renda fixa estatal s’ha tornat un actiu de risc per culpa de les extensions del dèficit que han dut a terme els governs, en comptes d’ajustar la despesa a la caiguda d’ingressos l’han augmentada.

El mercat de deute sobirà, dins del que són els bons sense gaire risc, és un mercat bastant tancat, no hi ha la possibilitat que de cop un país que no és “en termes generals” solvent de cop ho sigui. La solvència es mira amb la confiança que els inversors dipositen en un producte financer. Precisament el mercat en què ens fixem és tancat perquè la confiança és molt difícil de guanyar i molt fàcil de perdre.

El mercat europeu de deute s’està trencant. De fet, ja està trencat, però l’esquerda s’està fent més gran. Hi ha una gran divergència entre l’oferta i la demanda de bons espanyols i italians. Els diners que aquests bons deixaran d’emportar-se es dirigiran cap a altres bons sobirans com poden ser els asiàtics. El mercat asiàtic de deute és poc conegut pels inversos europeus i americans, i és per aquest motiu que encara no ha despertat el seu interès, però el segur agreujament que es produirà a Europa, amb unes nefastes conseqüències per a les primes de risc de la zona euro, farà que el fràgil equilibri mantingut fins ara es trenqui; i que encara que actuiï el Banc Central Europeu, el més segur és que els inversors habituals obrin les seves opcions cap a mercats encara per explotar com el xinès. Si excloem el deute japonès, la majoria d’opcions del mercat asiàtic són bones.

El detonant serà el rescat d’Espanya, perquè quan es demani la crisi del deute ja serà total i acceptada i es desbocarà la destrucció de la demanda del deute europeu i l’augment dels seus tipus d’interès. Per molt que l’FMI i la Unió Europea no paren d’advertir a Rajoy que com més tard demani el rescat pitjor serà per Espanya, ell es nega fins el moment a demanar-lo. Si la decisió del president del Govern triga massa seran els propis inversors els que reaccionaran abans i activaran un rally alcista cap a la renda fixa asiàtica que podria presentar-se com tota oportunitat a hores d’ara. De moment nosaltres estem condemnats als interessos partidistes d’un govern que una vegada rere l’altra es nega a acceptar la realitat, tot decidint allò contrari al que es podria considerar assenyat.

.

publicat a liberal.cat

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s