Una solució capitalista

De tota la neollengua  feta servir per a marginar el liberalisme com a un corrent de pensament vàlid, el que més molesta és el fet que determinada gent faci servir l’adjectiu “capitalista” com a despectiu. Bona part de la culpa la té el fet de que la majoria d’”intel·lectuals” anomeni el sistema en què vivim “capitalisme”, lligant-lo al capitalisme de lliure mercat. La realitat és més aviat una altra: el sistema actual sobreviu entre múltiples regulacions i favoritismes a les grans empreses. El sistema actual el podríem anomenar corporativisme.

És l’amiguisme el que duu a que els més rics siguin els més privilegiats i no pas l’acció voluntària dels individus movent-se dins un marc de llibertat. El lliure mercat és el major aliat de les classes més desafavorides, i nombrosos són els exemples que ens duen a pensar això. Un d’aquests exemples el trobem en un país realment pobre i devastat per un dels pitjors genocidis de la humanitat. Estem parlant de Cambodja.

Després de la revolució i massacre duta a terme pels Khmers Rojos a tota Cambodja (1975 -1979), la província de Battambang va quedar mig buida i el ferrocarril que creuava tota la província va ser destruït i només hi van quedar les vies que, de mica en mica, es van anar abonyegant i fent malbé. Però la inquietud empresarial i el seu desig per a millorar, aviat duria els habitants d’aquella província una solució al seu problema de transport local.

A principi dels anys 80 del segle passat, els habitants de les regions rurals van voler aprofitar les vies abandonades i van començar construir-hi uns minúsculs trens de bambú anomenats norry. Els norry no són més que plataformes amb un motor de llanxa o motocicleta adaptats, amb una sola corretja de transmissió i dos parells de rodes (dues davant i dues darrere). La seva velocitat mitjana és d’uns 40 quilòmetres per hora, i poden transportar entre 10 i 15 persones, l’equivalent a un 800 quilos. Aquests trens de bambú d’un sol vagó són el transport majoritari a la zona i representen el triomf del mercat per sobre de la intervenció estatal. Si bé la infraestructura de les vies va ser proporcionada per l’Estat, aquesta ha estat conservada i lleument ampliada pels conductors de norry.

En contra del que es pugui ceure, el trànsit per aquestes vies no és gens caòtic, tot i que no hi hagi cap codi de circulació governamental que indiqui unes directrius, ni tan sols unes de bàsiques. El codi de circulació dels norry és totalment privat i molt senzill. Quan dos norry que circulen per la mateixa via en direccions contràries es troben, el que vagi menys carregat ha de “desmuntar-se” i deixar passar l’altre. Hi ha un tractament especial si estàs transportant una motocicleta. No hi ha cap tipus de regulació sobre mida, velocitat o pes màxim a transportar, i malgrat això els vagons presenten un alt grau d’uniformitat.

La industria dels norry ha permès els habitants d’una de les zones més pobres de la Terra augmentar els seus ingressos, atraure el turisme i millorar la seva qualitat de vida. Ho ha fet algun govern això? No. Ha estat la lliure interacció humana la que ha permès que això passés; l’anarquia de mercat, si m’ho permeten. Per desgràcia, sembla que la vida dels norry es a punt d’acabar-se: un projecte de desenvolupament impulsat pel Banc Mundial vol tornar a posar en circulació un tren que travessaria la província deixant de costat tota la gent pobra que hi viu. Aquest projecte de desenvolupament representa el pitjor de la planificació estatal. Una acció planificada des d’una burocràcia llunyana que no té en compte els habitats del lloc que pretén desenvolupar. Tampoc obeeix els criteris de mercat, el càlcul econòmic i la rendibilitat, ja que el més probable és que el tren que es vol construir sigui deficitari, com acostuma passar amb aquest tipus de projectes quan són desenvolupats per la maquinària de l’Estat. Un cop més el mercat ens mostra com la solució capitalista és la que s’acosta més a la gent humil.

.

publicat a liberal.cat

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s