Independència i moneda

Ha estat aquesta mateixa setmana on s’ha posat sobre la taula un pla de govern presentat pel president Mas. D’entre les propostes destacables, hi trobem el compromís de crear com unes de les estructures d’estat necessàries, una agència tributaria pròpia i un Banc Públic de Catalunya. I avui toca parlar d’aquesta idea del banc públic, que s’ha de dir que el nom ja tira enrere, però no cal ser simplistes. No podem dictaminar sentència sense analitzar quin podria ser el paper d’aquest banc públic.

El sector financer català està realment malmès. Exceptuant dues entitats grans, que són Caixabank i el Banc de Sabadell, hem patit un veritable desgavell entre les caixes d’estalvis. La majoria d’elles s’havien fet grans i acumulaven quantitats de dipòsits i crèdits importants. La gestió política de les caixes no ha estat un factor exclusiu de Catalunya, però, de la mateixa manera que ha passat a la resta de l’Estat, aquesta gestió política ha posat en perill els estalvis d’una tercera part dels ciutadans. No ens oblidem de la ja absorbida Caixa de Girona, i del zombie Catalunya Banc (el qual s’amaga sota el nom comercial de Catalunya Caixa). El cas d’aquesta última entitat és esfereïdor: malgrat haver rebut més de 12.050 milions d’euros en ajudes públiques i després de traspassar actius tòxics al banc dolent (Sareb) per valor de 6.700 milions, segueix sense trobar comprador. L’actual propietari és el Banc d’Espanya, que en posseeix el 90% de les accions. És increïble el forat negre en què s’han convertit aquestes entitats polititzades. Parlar del sector financer català i fer-ne cinc cèntims és imprescindible per a entendre què pot representar tenir de nou un Banc Públic a Catalunya.

La primera de les opcions contemplada per aquest banc és que es converteixi en una altra caixa, és a dir, en una entitat que doni crèdit de forma més fàcil en comparació de la resta del sector (un comportament totalment irresponsable), i que torni a donar pas a un procés d’expansió creditícia. En el curt termini podrà tornar a “engegar” l’activitat econòmica, però en el llarg termini ens portarà de nou a un dolorós procés de reestructuració de l’estructura productiva. El crèdit barat no ha servit per a res, ha enganyat tots els agents econòmics i els ha atrapat en el parany de l’endeutament que tant mal està fent. És que volem veure més famílies desnonades? I empreses que tanquen? I un creixement desmesurat de l’atur? Els governs continuen sent alcohòlics sense desintoxicar i, com sempre, sembla que no hagin après res.

Si bé aquesta opció ja és terrorífica, l’altra és el pitjor malson que ens puguem imaginar. És tenir l’enemic a casa. Pel que sembla, és possible que aquest Banc Públic de Catalunya podria sigui el futur banc central català. Una Catalunya independent o bé pot ser l’Holanda del Mediterrani o bé la nova Argentina de perfil totalment kirchnerià. Què implicaria tenir un Banc Central propi? Depèn de quina fos la situació monetària. Ni Europa es pot permetre la sortida de Catalunya de l’euro, ni Catalunya es pot permetre sortir de la unió monetària. Quin sentit tindria institucionalitzar un Banc Central si Catalunya es manté dins de l’euro? No sabem si Mario Draghi estaria disposat a acceptar un altre votant dins de l’Eurosistema de bancs centrals. El fet de tenir un seient dins de l’entramat europeu justificaria l’aparició d’aquest Banc Central. L’euro sense Catalunya s’acabaria trencant per culpa d’una Espanya que s’hi despenjaria. Per tant, si es segueix el procés d’independència, Catalunya tindrà el suport de les institucions europees per continuar dins l’euro. Aquesta opció no està exempta d’inconvenients, però deixem aquest aspecte per a la reflexió final. Hi ha qui comenta que una opció vàlida seria fer un canvi cap al model suís (moneda refugi i amb un tipus de canvi molt estable). Ja us ho podeu treure del cap, som una regió competitiva dins de la molt sobreendeutada Europa del sud. No tenim ni l’ordre, ni els impostos, ni el model polític de Suïssa. Què més voldriem!

Un banc central amb moneda pròpia seria una condemna per aquest país. Una nova moneda (el nou florí català, per exemple) s’hauria de devaluar molt respecte de l’euro, i el que guanyaríem en competitivitat exportadora ho hauríem perdut en forma de poder adquisitiu dels estalvis de tots els catalans. A més a més, tenint en compte el problema financer de la Generalitat, qui no ens diu que el govern del nou Estat no es dedicaria a monetitzar deute? Un govern fart d’haver perdut popularitat per culpa de les retallades decideix que vol augmentar la despesa pública i per fer-ho emetrà deute i el comprarà imprimint la divisa acabada d’estrenar. Fàcil, senzill i perillós. Aquest procés sense fi ens duria a una conseqüent inflació. De mica en mica, els preus s’anirien disparant fins a convertir-se en un manyoc de xifres que van en augment, i els estalvis ja devaluats de tots els ciutadans quedarien en res. La inflació és un impost silenciós que treu el poder adquisitiu dels ciutadans i l’envia al govern de torn que l’aprofita per continuar augmentant la seva despesa. Ja ho deia Mises: “La inflació és essencialment antidemocràtica”.

Vaig dir en el seu moment que el dia que s’inauguri un banc central amb una moneda pròpia a Catalunya, marxo corrent. Però considero el meu deure advertir de la possible situació futura si es planta a Catalunya la llavor de la banca central. I ho faig tot recordant la memorable frase de Thomas Paine, pensador i revolucionari americà: “És el deute de tot patriota protegir el seu país del seu govern”. L’endeutament i la inflació no són ni de bon tros la millor recepta per treure Catalunya de la crisi. A més a més, s’ha de tenir en compte que el més possible és que l’estructura de capital de les entitats financeres catalanes no aguantés el terratrèmol que produiria una fugida de dipòsits per protegir els estalvis de la devaluació a què ens duria el canvi a la nova divisa. No sembla una bona opció tenir un sistema financer en fallida.

A part de tot el que hem comentat, s’han de fer una sèrie de consideracions extres sobre els perills de quedar-se dins de l’euro. Sí bé al quedar-nos dins de la unió monetària ens estalviaríem tots els maldecaps anteriorment esmentats, quedar-se a dins també comporta els seus problemes. El primer que hem de tenir en compte és l’efecte multiplicador que produeix l’euro. Quan es produeix l’expansió creditícia, la tergiversació de l’estructura productiva i l’augment de preus, es produeix a nivell europeu. Si aquest és un procés que ja és perillós si és produeix de forma aïllada, imagineu-vos què pot passar si se li dóna corda a gran escala. Pareu d’imaginar i penseu quina és la situació que esteu vivint. Estem disposats a córrer el risc de patir una altra gran recessió? Els costos poden ser enormes.

Cal afegir que l’euro té una inestabilitat intrínseca des que va començar la crisi del deute europeu. Una moneda normal es deprecia clarament respecte les altres quan s’imprimeix en grans quantitats i, per tant, pateix inflació i perd poder adquisitiu. La unió monetària és un fet peculiar i, com hem pogut comprovar, a l’euro se’l castiga rebaixant el tipus de canvi respecte de les altres divises quan el seu banquer central, l’odia’t Mario Draghi, anuncia que no s’imprimirà moneda per comprar deute als països del sud d’Europa. Com que si no es resol la crisi del deute l’euro pot col·lapsar, el que no es vegi el final endinsa tots els països de l’eurozona en una trampa. On trobem la solució a la problematica monetària? Bé, com un servidor va apuntar fa uns mesos en aquesta mateixa casa, en la llibertat d’elecció de moneda.

.

publicat a liberal.cat

Anuncios

Un comentario en “Independència i moneda

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s