El valor moral d’invertir contra la bombolla

Fa ben pocs dies que el cas Gowex va esquitxar el Mercado Alternativo Bursatil i de pas la resta del mercats de valors espanyols. Aquest tipus de casos no són únics d’Espanya. Algunes veus ens volen fer creure que aquest escàndol és un fet típicament espanyol, tot recordant-nos el recent cas de Pescanova, però no podem oblidar-nos d’altres casos de nivell mundial com l’afer Parmalat o el sonadíssim cas d’Enron el qual va fer desaparèixer la llavors prestigiosa firma d’auditors Arthur Andersen. Però no són només els casos d’engany premeditat els que hem d’evitar a l’hora d’invertir, als mercats financers s’amaguen molts altres paranys presentats de les més diverses formes.

Si parlem de situacions d’engany als mercats el primer que ens ve al cap són les bombolles financeres, sovint acompanyades de bombolles productives que durant un determinat període de temps ens fan creure que un sector o un petit grup d’empreses és capaç de generar beneficis extraordinaris de manera quasi infinita. La última d’aquestes bombolles, la mal anomenada bombolla immobiliària, ha quedat gravada a l’imaginari popular per generacions i generacions. Va ser precisament en aquest context on el setembre 2008 John Paulson va realitzar la seva aposta en contra de les hipoteques subprime, les seves posicions incloïen 350 milions de lliures esterlines contra Barclays, 292 milions contra Royal Bank of Scotland i 260 milions contra Lloyds. Aquestes i altres apostes van fer que el seu fons guanyes més de 15.000 milions de dòlars en un any, amb retorns aproximats del 590%.

Per altre banda no podem deixar de recordar la ja mítica jugada de George Soros amb la Lliura Esterlina. Aprofitant una situació de falsa fortalesa induïda pel Bank of England el gestor d’origen húngar va cavil·lar una de les operacions més famoses al món de la inversió. A partir d’una sèrie d’acords sobre política monetària a nivell europeu es va arribar a una situació on el banc central anglès mantenia un tipus de canvi totalment inflat entre la lliura i el marc alemany intervenint al mercat per evitar la depreciació de la lliura. Quan el fundador del Quantum Fund se’n va adonar, va començar a preparar el seu trade i el dia 16 de setembre de 1992 va ordenar la venda de 10.000 milions de lliures esterlines a favor del marc alemany, forçant la depreciació de la lliura i fent-la sortir de la banda de flotació establerta. En un sol dia George Soros va guanyar més de 1.000 milions de dòlars.

I finalment arribem fins als nostres dies on Gotham City Research descobreix l’engany de Gowex, posa totes les mirades sobre Jenaro Garcia i molt possiblement guanya diners amb una posició a curt sobre el rei del wifi gratuït. A més a més el seu informe, que va vendre a un altíssim preu a grans bancs i fons d’inversió uns 5 dies abans de publicar-lo al seu web, ha fet possible que el hedge fund – Valiant Management Group – guanyés 20 milions d’euros apostant contra la companyia. El més curiós i simptomàtic de tot és que la primera reacció de la Comissión Nacional del Mercado de Valores fos posar-se en contacte amb la SEC (l’agència reguladora americana) per tal d’investigar ni més ni menys que a Gotham City Research. Aquesta actitud és la que representa en gran part la mentalitat típica del regulador, enlloc d’admetre l’error en el control de Gowex apunta la seva maquinària contra qui fa pública la veritat.

Quan un inversor encerta una posició a llarg des d’un punt de vista value, és a dir, compra una companyia i el preu de l’acció d’aquesta augmenta amb el temps, se l’està retribuint perquè aquesta companyia ha estat capaç de generar fluxos de caixa positius de forma constant. A llarg termini només les companyies que ofereixen un servei valorat pels seus clients obtenen aquests recurrents, el públic en general percep la recompensa de l’inversor com el premi per a aquell qui ha tingut la certesa d’ajudar a construir un projecte valorat per molta més gent.

És per tots conegut que un inversor que es posiciona en curt  deixa de ser-ho per convertir-se en un especulador, així doncs gran part dels gestors de fons deuen ser una espècie de doctor Jeckill i Mister Hyde desitjosos d’enfonsar companyies diverses i fins i tot una divisa nacional per poder fer diners. Quan un analista o un inversor detecten que un actiu està injustificadament inflat han d’estar molt segurs del seu criteri per a alçar la seva veu i dur la contrària al mercat. Els humans som animals gregaris i tendim a sentir-nos protegits si prenem una decisió que abans ha adoptat altra gent, equivocar-se sol està socialment més penalitzat que fer-ho amb el grup.

En essència, un curt és una arma carregada amb la veritat, una veritat sovint difícil de suportar però que té la virtut de mostrar un frau que un cop descobert deixarà d’incrementar l’impacte del seu perjudici. Generar l’oportunitat que altres inversors rectifiquin el seu error té un valor impagable, és per això que defenso que una posició curt no només té una legitimitat absoluta sinó que a més a més té un valor fonamental, el valor moral d’invertir contra la bombolla.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s