Inflació o estancament: La falsa dicotomia

Europa torna a tremolar davant de l’opció de caure de nou en recessió i són molts els que reclamen que el Banc Central Europeu actuï. Fa poc, parlant del tema, una diputada del parlament em deia: “esperem que Draghi i Merkel tinguin la bondat de generar una mica d’inflació, que força falta fa”. El prestigiós economista Luis Garicano també expressava la seva opinió en el mateix sentit en un article a El País, on afirmava que: “és hora que Draghi compleixi els plans que ha estat anunciant i posi en marxa un programa important d’expansió quantitativa”. Jo, igual que la majoria de la població germànica, tinc fòbia a la inflació i aquest tipus de declaracions em fan posar en alerta. I és que sembla que la inflació sigui com un règim comunista: l’has d’haver patit molt de prop per curar-te’n. Molts es dediquen a parlar de la inflació com si aquesta es pogués controlar, i la inflació és un monstre que quan es descontrola ja no el pots aturar.

Les dades no animen al positivisme. Per una banda, l’evolució de la producció industrial sembla descendent, tal com mostra l’indicador avançat PMI. Per l’altra, les previsions i últimes dades de creixement del PIB són minses, amb creixements per sota de l’1 % en tots els casos. Els inversors fa mesos que es miren Europa amb recel i això ha fet que les borses i els principals índexs s’hagin mantingut plans, més encara descendents en l’últim mig any.

euro-area-manufacturing-pmi

Tot això fa que els polítics i inversors estiguin disposats a demanar de genolls que el BCE inundi el mercat amb diners de nova creació i que molts els en donin la raó. Com ja han explicat diversos economistes com Juan Ramón Rallo o el President del Banc Central Indi, aquesta no és la solució i sembla que això sigui el mateix que pensa Mario Draghi quan, contínuament, demana reformes als governs de la perifèria europea.

Enclaustrats en el seu immobilisme, la majoria de governs europeus, com és el cas de l’espanyol, s’ha negat a flexibilitzar de forma real el mercat de treball. A més a més, les facilitats de crèdit al sector financer per part del banc central han evitat que la majoria de bancs netegessin els seus balanços de préstecs impagats per empreses zombi, aquelles que ningú vol liquidar i que només es mantenen dempeus per la por dels creditors d’haver d’assumir noves pèrdues.

Sempre que es reclamin mesures extraordinàries per accelerar l’activitat econòmica hem de tenir en compte que el capital és, per definició, heterogeni, ja siguin actius diversos o capital humà. Fruit d’aquesta heterogeneïtat no podem passar de produir un milió de pisos el 2007 a ser d’un dia per l’altre el primer productor de planxes d’acer inoxidable. L’estructura productiva de qualsevol país no s’ordena i es reconverteix en allò que el mercat realment demanda de forma automàtica. I menys si tot l’entramat institucional (regulació laboral i facilitats de crèdit) constitueix els incentius perfectes per mantenir-se immòbil. Si l’encotillat sector privat és incapaç de generar ocupació, és precisament per la falta de llibertat en què es mou en els nostres dies. Quan una economia no és ni lliure ni flexible el camí que ha de recórrer per adaptar-se a una nova situació es converteix en quelcom llarg i farragós, tal com ha ocorregut amb les economies sud europees.

Però després de més de sis anys durs, a la majoria de la població se li ha esgotat la paciència i la confiança en una pròxima recuperació s’ha esfumat. És per això que avui ja són molts els que cauen en l’error de demanar solucions ràpides a l’autoritat monetària central tot recordant allò de: “situacions excepcionals, mesures excepcionals”. Si Mario Draghi passés a l’acció de forma contundent i iniciés l’Expansió Quantitativa, l’únic que s’aconseguiria seria generar ocupació i creixement durant un temps molt limitat i en una quantitat inferior a l’esperada. Però com que aquest tipus d’intervencions monetàries només s’entenen de forma puntual, un cop finalitzada la política monetària laxa la demanda que hauria generat la nova ocupació desapareixeria, i amb ella els nous llocs de treball.

Una intervenció de caràcter extraordinari com aquesta és incapaç de transformar l’estructura econòmica europea, i per què? No genera les condicions perquè això passi. Si productors i consumidors es troben de cop en una situació on la seva estructura d’ingressos, actius i passius ha variat, s’ha de deixar temps, i sobretot, llibertat perquè es readaptin. Si durant el procés de readaptació es proveeix als agents econòmics d’ingressos extraordinaris, aquest s’aturarà i es demandaran momentàniament productes i serveis que en una situació normal no es demandarien. És per això que l’expansió quantitativa té la facultat de crear ocupació, ni que sigui de forma temporal. En el llarg termini, i sobretot si el Banc Central es passa de llarg amb la màquina de fer bitllets, només es genera inflació i un efecte contracció quan finalitza la política monetària. L’única diferència amb la situació anterior a la intervenció és que els saldos de deute pendent no s’hauran liquidat i molt probablement hauran augmentat.

La dicotomia real en què es mou Europa en aquests moments no és pas lad’inflació o estancament, sinó la de reformes o recessió. Però la classe política reenganxant les velles teories keynesianes i amb un horitzó de massa curt termini és incapaç de veure els efectes que aquest tipus de polítiques monetàries tindrien a llarg termini. Com va dir el filòsof americà Murray Rothbard: “ara Keynes és mort i nosaltres estem vivint el seu llarg termini”. Esperem que el Banc Central Europeu no actuï i que no hàgim de viure, de nou, un inflacionista llarg termini.

Anuncios

2 comentarios en “Inflació o estancament: La falsa dicotomia

  1. Comentari sobre l’afirmació: “(els agents econòmics) demandaran momentàniament productes i serveis que en una situació normal no es demandarien”

    1. Una expanció quantitativa produiria un “efecte riquesa” o “efecte renda” sobre els agents económics, augmentant de forma momentània la capacitat de consum, es passa a consumir més en quantitat o en varietat.

    2. Quan estem en un procés de desapalancament (pagament i amortització de deutes), com l’actual s’ha de deixar als agents económics adaptar la seva estructura d’actius i passius amb els ingressos dels que disposaran a llarg termini.

    3. L’expansió quantitativa acaba generant una distorsió perniciosa sobre l’estructura d’ingressos perquè es consumeix més de forma extraordinaria i “artificial” (l’efecte renta que hem comentat abans) i s’atura aquest procés de desapalancament tan necessari avui en dia.

  2. Gràcies.
    De tota manera, més que una argumentació sembla una reiteració d’afirmacions axiomàtiques. Aviam si em sé explicar.
    En aquest tema concret:
    L’efecte renta en sí no implica cap pèrdua d’eficiència ni d’utilitat. Si estem en un procés de desapalancament com comentes, i dónes més pasta a la gent, potser la utilitzen per tornar el deute i els va millor. Potser no. Però no sé perquè la seva decisió serà menys òptima que sense QE.
    “s’ha de deixar als agents económics adaptar la seva estructura d’actius i passius amb els ingressos dels que disposaran a llarg termini”. Ok, però ningú sap quins ingressos tindrà a llarg termini. Has de tenir en compte aquesta incertesa. El govern encara menys, cert, però no vaig per aquí. El que vull dir és que el tema és suficientment complicat com per tractar-lo a través d’axiomes.
    una aproximació que m’agradaria més llegir: anàlisi de com exactament distribueix el banc central el QE, el mecanisme. I com reacciona cada actor de la película en cada moment. D’això hi ha evidencia empírica, que es pot resumir i embellir tant com vulguis en forma d’article, però almenys és solid ground, un fet històric, enlloc d’una assumpció sobre el comportament de la gent.

    disculpa la crítica desordenada. Em sembla que te la faig més per ordenar-me jo les idees que cap altre cosa.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s